Untitled Document

Cada any, el vespre del 10 de maig, vigília de Sant Anastasi, copatró de Badalona, se celebra a la platja la cremada del dimoni. Aquest acte, que té per a la ciutat el valor d'una tradició, és, de fet, un costum recent que tot just data del 1940. Molt més antiga, en canvi, és la devoció pel sant, que es remunta al segle XVII, amb la creació de la Cofraria de Sant Anastasi i la institució del dia del sant com a jornada festiva.
Gràcies a les descripcions del Calaix de Sastre, dietari del Baró de Maldà, coneixem les celebracions de finals del segle XVIII i els primers anys del segle XIX: missa solemne a l'església de Santa Maria, convenientment guarnida amb flors, fira de la quincalla, àpat suculent, cant de vespres, processó amb l'estandart de Sant Anastasi, traques, rosari, balls, i rifa d'una coca. Badalona era aleshores una petita vila de pagesos i pescadors, que rondava els 3.000 habitants.

Després d'un període de decadència, al 1940, amb la intenció de donar un nou impuls a la festa, alguns membres de la Cofraria de Sant Anastasi van iniciar el costum de cremar el dimoni seguint una idea de l'historiador local Josep M. Cuyàs. La primera cremada del dimoni va tenir lloc, doncs, en plena postguerra, el 10 de maig del 1940, i es va portar a terme a l'actual Plaça de l'Assemblea de Catalunya, zona on es creia que Sant Anastasi havia patit martiri. Quan el 1955 es va començar a construir el Museu, la cremada es va traslladar definitivament a la platja, on ja s'havia fet els anys 1943 i1945. També cal dir que el 1944 va ser substituïda per un festival de música, amb gran descontent de la població.

Avui, tenim una festa declarada d'interès turístic per la Generalitat de Catalunya i que ja ha esdevingut, a més d'una tradició, un element d'identitat sense el qual no podem explicar Badalona.