|
Hem obtingut un premi CIRIT! (cliqueu aquí per veure les imatges del lliurament) El mes de maig passat les alumnes Núria Martínez i Adriana Moya, que llavors feien 4t de Secundària, van presentar un treball als premis CIRIT (Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica), dotats amb 500 euros cadascun, que atorga cada any la Generalitat de Catalunya per a estudiants d'ensenyament secundari, des de 3r d'ESO fins a 2n de batxillerat, per fomentar l'esperit científic del jovent. El treball, dirigit per la professora de Socials Núria Casals, era sobre el cinema a Badalona durant els anys quaranta, i l'havien fet dintre del crèdit variable d'ampliació Catalunya contemporània: Badalona, un segle de ciutat. En la resolució del president de la Comissió Executiva d'Ajuts de Recerca, de 20 d'octubre de 2004, i a proposta del jurat qualificador, aquest treball ha aconseguit un dels 70 premis concedits d'entre prop de 400 presentats (i només 5 són d'alumnes de 4t de secundària; els altres 65 són de nois i noies de segon de batxillerat). El treball, que el passat 10 d'abril de 2004 es va presentar a les XVII Jornades Científiques d'Ensenyament Secundari de Badalona (JJCC), a l'edifici del BCIN (Badalona, Centre Internacional de Negocis), un resum del qual sortirà publicat en forma d'article aquest desembre a la revista Carrer dels Arbres, que edita el Museu de Badalona, s'havia marcat els objectius següents: saber els cinemes que hi havia a Badalona aquells anys i què s'hi programava; seleccionar les pel·lícules més destacades en funció de la seva fama posterior o de la fama dels seus directors, actors o actrius; buscar l'any de la seva realització i comprovar, en el cas de les pel·lícules estrangeres, si arribaven totes les importants i si s'exhibien aviat o amb retard; si algunes pel·lícules estrangeres no arribaven o ho feien amb retard, esbrinar-ne els motius; determinar, amb aquestes dades, quins cinemes de la ciutat oferien la millor programació, i, finament, saber els gèneres cinematogràfics, directors, actors i actrius més vistos aquells anys. El dissabte 11 de desembre, a les 10 del matí, va tenir lloc el lliurament dels premis al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a càrrec del Sr. Josep Bargalló, Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya, del Sr. Carles Solà, Conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i altres autoritats. Hi van ser convidats els nois i noies guanyadors, els professors que han dirigit els treballs, un membre de la Direcció dels centres i dos familiars de cada noi o noia premiats. Després hi va haver una recepció al Pati dels Tarongers del Palau, molt animada i agradable, de la qual, i del lliurament de premis, us oferim algunes imatges. Aquí teniu un resum de la metodologia utilitzada i de les conclusions del treball: La metodologia a seguir consistí en buidar, al llarg de quatre mesos de consulta a l'arxiu del Museu de Badalona, la cartellera de Revista de Badalona, publicació setmanal que durant anys, després de la guerra, va ser l'única de la ciutat. Això va significar revisar la cartellera cinematogràfica de 472 exemplars (des del primer, del 20 de setembre de 1941 fins al del 30 de desembre de 1950), de la qual van obtenir més de 4.000 pel·lícules. Amb el material recollit van fer una selecció dels títols més destacats a partir dels llibres citats a la bibliografia del treball, i van contrastar aquesta informació amb la memòria de persones d'edat aficionades al cinema que recordaven el més important que es va veure aquí aquells anys. D'aquesta selecció, molt dràstica, en van resultar 308 pel·lícules, 239 americanes i 69 espanyoles. Després van confeccionar una graella on, de cada pel·lícula seleccionada, van incloure la data en què s'anuncià a Revista de Badalona, el cinema badaloní on es va exhibir, el títol, el títol original en el cas de les estrangeres, l'any de realització, el director i els actors i actrius principals. I a partir d'aquesta graella i de la bibliografia, van intentar trobar resposta als objectius fixats. I així, van arribar a les conclusions següents: 1.- Els cinemes badalonins dels anys quaranta o, si més no, que s'anunciaven a la premsa local, van ser 7. Eren, citats per ordre d'antiguitat, Zorrilla, Nou, Picarol, Victòria, Principal, Artigas i Salut. 2.- Tots programaven sempre dues pel·lícules. Solament en comptades ocasions se'n va exhibir només una, i el fet es va anunciar de forma destacada a la premsa local. A més, els primers anys de la dècada, en què Europa estava immersa en plena guerra mundial, el Victòria programava també el noticiari alemany Ufa i l'americà Fox, i el Zorrilla el noticiari italià Luce. Aquest darrer poc després serviria de model per al noticiari NO-DO (Noticiarios y documentales cinematográficos), d'exaltació del règim, que durant el franquisme va ser de projecció obligada als cinemes espanyols. 3.- En ells s'exhibia bàsicament cinema americà i espanyol. 4.- Les pel·lícules americanes s'exhibien amb una mitjana de 5 anys de retard, retard que es va mantenir a partir del 1946, però amb una lleugera tendència a la baixa. 5.- Aquest retard s'explica per diversos motius: el primer té a veure amb la fi de la guerra civil (en aquells anys de mancances de tota mena, resultava força car comprar lots de pel·lícules d'estrena de les grans productores americanes, i era molt més econòmic comprar-les quan ja no es consideraven una novetat). El segon per l'esclat de la segona guerra mundial, que va complicar l'arribada de productes de fora. El tercer per la fèrria censura que el règim franquista va aplicar en tants i tants camps, i el cinema no va ser cap excepció. 6.- La censura, per motius polítics o de moralitat sexual, va arribar al cinema americà a través del doblatge o de la supressió d'algunes escenes. Pel que fa al doblatge, es canviaven diàlegs i es feia dir als personatges coses diferents a les de la versió original. També se suprimien escenes de sexe, de petons, de noies amb escots massa pronunciats…). I durant uns anys no es va permetre fer publicitat d'uns quants actors, actrius i directors americans, que havien donat públic suport al bàndol republicà durant la guerra espanyola (en una circular de la Jefatura Provincial de Propaganda de Falange consten 30 noms, entre els quals els de Fredric March, Louise Rainer, Silvia Sidney, Bing Crosby, James Cagney, Edward Arnold, Douglas Fairbanks Jr, Charles Chaplin, Bette Davis i Joan Crawford). 7.- Algunes pel·lícules americanes no es van exhibir mai aquells anys per motius de censura. És el cas, per exemple, de El gran dictador, del 1940, una crítica duríssima al nazisme dirigida i interpretada per Charles Chaplin. 8.- En el cas de les pel·lícules americanes seleccionades, el gènere cinematogràfic majoritari va ser el drama, seguit pel de misteri i policíac, la comèdia, el d'aventures, el romàntic i el musical. 9.- Els directors, actors i actrius amb més films americans exhibits (sempre parlem dels seleccionats) van ser els següents (el número de pel·lícules de cadascun d'ells s'indica entre parèntesi): Directors: Michael Curtiz (8), Mervyn LeRoy (8), Frank Capra (7), John Cromwell (7), Alfred Hitchcock (7), George Cukor (6), Victor Fleming (6), Ernst Lubitsch (6), Leo McCarey (6), William Wyler (6), John Conway (5), William Dieterle (5), John Ford (5), Henry King (5) i W. S. Van Dyke (5). Actors: Gary Cooper (15), Cary Grant (12), Lionel Barrymore (9), Humphrey Bogart (9), Clark Gable (9), Walter Pidgeon (9), Tyrone Power (9), Claude Rains (9), Charles Boyer (8), Spencer Tracy (8), Joseph Cotten (7), Fred Astaire (6), Laurence Olivier (6), James Stewart (8), Edward Arnold (5), Melvyn Douglas (5), Henry Fonda (5), Charles Laughton (5), Fredrich March (5) i William Powell (5). Actrius: Ingrid Bergman (9), Olivia de Havilland (9), Jean Arthur (8), Greer Garson (8), Rita Hayworth (8), Paulette Goddard (7), Myrna Loy (7), Claudette Colbert (6), Bette Davis (6), Irene Dunne (6), Lana Turner (6), Barbara Stanwyck (6) Marlene Dietrich (5), Merle Oberon (5), Mauren O'Hara (5), Mauren O'Sullivan (5) i Teresa Wright (5). 10.- Les pel·lícules espanyoles també van ser censurades per motius de moralitat sexual i per motius polítics. El 15 de juliol de 1939, un cop acabada la guerra, es va establir l'obligatorietat de la censura prèvia de guions i arguments, que eren retornats als seus autors amb un "aprobado, con o sin supresiones", amb un "suspendido transitoriamente" o amb un "rechazado". 11.- En el cas de les pel·lícules espanyoles seleccionades, el gènere cinematogràfic majoritari va ser el folklòric, seguit del drama (basat en molts casos en obres literàries), la comèdia, el bèl·lico-patriòtic (d'exaltació de les gestes del bàndol franquista durant la guerra civil) i l'històric (que també exaltava les essències pàtries). 12.- Els directors, actors i actrius amb més films espanyols exhibits d'entre els seleccionats van ser els següents (el número de pel·lícules de cadascun d'ells s'indica també entre parèntesi): Directors: Rafael Gil (8), Juan de Orduña (8), Florián Rey (6), José Luís Sáenz de Heredia (5), Benito Perojo (4), Ignacio F. Iquino (4) i Antonio Román (4). Actors: Manuel Luna (14), José Nieto (11), Guillermo Marín (10), Juan Espantaleón (9), Alfredo Mayo (9), Jorge Mistral (9), Fernando Rey (9), Fernando Fernán Gómez (8), Rafael Durán (6), Jesús Tordesillas (6) i Miguel Ligero (5). Actrius: Amparo Rivelles (10), Imperio Argentina (5), Sara Montiel (5), Maria Asquerino (4), Guadalupe Muñoz Sampedro (4), Juanita Reina (4), Luchy Soto (4) i Lyna Yegros (4). 13.- La millor programació d'aquells anys la va oferir el cinema Victòria, seguit pel Picarol i el Nou. En quart lloc se situa el Zorrilla. Principal, Artigas i Salut, que es van dedicar bàsicament a les reestrenes, queden a molta distància dels altres quatre.
-CASALS CORTÉS, Núria.
"La introducció del cinema a la nostra ciutat". A Carrer
dels Arbres, núm. 11. Museu de Badalona, maig 1980, pàgs.
19-24. -www.cultura.mecd.es/cine/film/filmoteca.jsp |