"Divendres 16 de maig els del crèdit anirem a l'aplec de sardanes de la plaça de la catedral!"Quan aquestes paraules sortiren per boca de la senyoreta Montserrat Sacasas no cabia en mi tota la felicitat que sentia i les meves amigues i jovam aplaudir embojides per l'alegria.
Quan va arribar
el gran dia tots i totes vàrem ballar, cantar i riure.La plaça
es va convertir en un esclat de colors i llum i la cobla (Marinada) tocava
sense parar.
D'entre tots els
nois i noies que hi participaven destacaven els mocadors verds de les
Festes de Maig de Badalona, es de suposar que aquestes persones erem nosaltres!
Abans de tastar
els deliciosos entrepans que havien elaborat les nostres mares van aparèixer
a les escales de l aCatedral personatges importants com la Carme Laura
Gil …
Ah… les sardanes!!Delicioses
notes musicals escrites cuidadosament de manera que se combinen els joiosos
passos amb la melodia sempre present. Disfruto cantant els poderosos himnes
que grans poetes i grans musics van escriure i somric felic de poder haver
anat a aquella gran trobada de joves catalans i catalanes que estimen
d'una manera especial la seva terra i ho demostren: ballant sardanes!!
Va ser un dia fantàstic: la cobla tocava, els nens ballaven, els turistes feien fotos, però, sobretot, els nostres cors s'omplien de joia en veure que hi ha coses a la vida que són tant simples com ballar i riure i a la nostra ment quedarà per sempre gravat aquell so rítmic de la sardana: tots som pops!, tots som pops!
