BELKIS PÉREZ, República Dominicana.

A Belkis i a la seva segona filla, Jennifer, els van diagnosticar la sida fa quatre anys, quan Belkis estava embarassada de la tercera filla, Yania. No va rebre la senzilla medicació que hauria evitat que el virus passés a la seva filla, de manera que Yania també va néixer amb sida.

Belkis no pot permetre's comprar els fàrmacs antiretrovirals que podrien allargar-li la vida i també la de les seves filles. Igual que milions de persones més de tot el món, Belkis i les seves filles estan condemnades a morir perquè són pobres. I la situació podria empitjorar.

Les normes de comerç internacional (redactades pels països rics de l'Organització Mundial del Comerç) obliguen tots els països a atorgar patents de 20 anys com a mínim per als nous fàrmacs fabricats per les empreses farmacèutiques transnacionals. Això impedeix que els països pobres produeixin els seus propis equivalents més barats d'aquests fàrmacs i fa que les medecines estiguin encara més lluny de l'abast de les persones pobres.

Les empreses farmacèutiques al·leguen que les patents (que, de fet, posen fi a la competència) són justes. Argumenten que les patents els permeten recuperar les seves inversions en el desenvolupament de nous fàrmacs i dedicar més diners a continuar investigant. De fet, segons admeten en privat certes empreses, els mercats dels països en vies de desenvolupament són tan petits que tenen poca importància en la seva agenda d'investigació.

— La Campanya «Patents, a quin preu?» es va llançar el febrer de 2001 per cridar l'atenció sobre una crisi sanitària mundial en potència

Cada any moren prematurament per malalties infeccioses que tenen tractament milions de persones que no tenen diners amb què pagar les medecines que necessiten.

Les actuals normes sobre patents farmacèutiques posen el preu dels nous medicaments, més efectius, fora de l'abast dels malalts pobres. La normativa de patents permet que les multinacionals farmacèutiques cobrin preus elevats pels seus medicaments i impedeix la venda de medicaments genèrics, més barats.

Oxfam es va unir a Metges sense Fronteres i a altres organitzacions per denunciar la situació i demanar la reducció del preu dels medicaments bàsics. La campanya demanava la reforma de les normes internacionals sobre patents, i va reptar GlaxoSmithKlein (QSK) a prendre la iniciativa dins la indústria farmacèutica per promocionar l'accés dels més pobres als medicaments.

Juntament amb 38 multinacionals més, QSK havia interposat una demanda contra una llei sud-africana que permetia fabricar i adquirir genèrics contra la sida. Al cap de només dos mesos del llançament de la campanya, i després d'una allau de protestes a escala internacional, les companyies farmacèutiques van retirar la querella. Una gran victòria aconseguida gràcies a la mobilització de milers de persones de tot el món.

Mesos més tard, pel novembre de 2004, les 32.000 signatures de 163 països recollides per la campanya «Patents, a quin preu?» que demanaven a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) un canvi en la normativa de patents, van ser lliurades durant la Conferència Ministerial de l'OMC a Doha al director general d'aquesta organització, Mike Moore. A la Conferència es va reconèixer el dret dels països a legislar en benefici de la salut pública per damunt fins i tot de les patents.