El retorno del golden
Al
mig d'una clariana, el cavaller veu el cos de la noia, que dorm sobre
una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots
colors. Tot és preciós i romàntic, res no podria
ser millor. El cavaller s'agenolla temorós i s'inclina cap a
la noia per fer-li el petó en que tots dos sempre havien somiat.
Ja estaven tan a prop que podia comptar-li les pigues de la cara. Llavors....PAM!
Un gran focus cau sobre el cos de la noia fent esclatar a tot el públic
en rialles incontrolables. Traient-se el focus de sobre, la noia s'aixeca
i s'entrebanca amb la vora del vestit. Cau a terra amb un fort cop.
Tot és molt confús. Només se sent riure fort.
- Joana!
La Joana s'aixeca d'un bot del llit, tota suada. Quan aconsegueix enfocar
la vista es troba de ple a ple amb els ulls de la seva mare. Era un
malson. La veritat és que últimament en tenia molts. I
tot era per una senzilla raó: L'obra de teatre de l'escola. El
cas era que la Joana va ser escollida entre quinze nenes per representar
com a protagonista l'obra de "La Blancaneus" juntament amb
en Manel, el noi més guapo i simpàtic de tot el curs.
Però hi havia un problema: La Joana era la nena més tímida
que mai hagueu conegut. I us preguntareu....i per què la van
escollir? Doncs perquè tot formava part d'un pla ideat per la
Joana que consistia en perdre la por actuant davant de més de
cent persones. Seria el que podríem dir una "teràpia
de xoc". I per aconseguir el paper, tot i que ningú ho sabia,
es va passar durant un any practicant amb el guió que li havien
deixat els alumnes que van actuar el curs passat. A hores d'ara - tot
s'ha de dir - a la Joana no li semblava que el seu pla fos tan perfecte.
Aquell mateix dia tenien l'assaig final i la Joana només de pensar
en quedar-se en blanc o entrebancar-se ja tremolava com una fulla. Es
va arreglar i se'n va anar a l'escola. Allà tot era un caos complet.
Gent per aquí gent per allà. La professora Zaragozà
la va ajudar a entrar a l'escenari just a temps. Tot va anar com una
seda i l'endemà al vespre es va tornar a repetir la mateixa escena
del somni: "Al mig d'una clariana el cavaller veu el cos de la
noia , que dorm sobre una llitera feta amb branques de roure i envoltada
de flors de tots colors. Tot és perfecte. El cavaller inclina
el cap per fer-li a la noia el dolç petó d'amor. Llavors....
no va caure un focus sobre la noia sinó un altre de molt diferent.....I
el taló es va tancar darrere l'ovació del públic.
Eulàlia
Ballester
2n ESO A