Sis vailets de samarreta blava, esparracats i bruts, estan asseguts en les penyes, deixant penjar les cames nues sobre el mar, que sovint els mulla els peus. Cada un té la seva canya i el seu pilotet de cuca de roca, el menjar més agradós als peixets.

Sis vailets de samarreta blava miren absorts l’horitzó, on el mar i el cel es confonen com es confon el seu futur. Sis vailets pesquen amb canya peixos d’escates platejades. Sis vailets pesquen el seu destí dins del fondal d’esperança obscura, fosc com els temps que vindran. Tots sis tenen un objectiu a complir: un peix per pescar, un futur per treballar. Tots sis saben el que volen; tots sis ho trobaran.

L’onejar del mar; escuma que canvia incessantment com els viaranys de la vida que no paren de canviar. L’aigua els acompanya, tal com els acompanyarà el temps; temps que no para d’escolar-se, com s’escola l’aigua entre els dits dels seus peus. Temps que no es pot deturar, igual que no es pot deturar el vent que xiula entre les penyes; temps que sacsejarà les seves vides com el vent sacseja els seus cabells.

De sis; un caigué en els deliris de la malaltia; de sis, un caigué en un remolí d’aigües ardents que l’arrossegaren al fons, a una pau impertorbable. De sis, cinc en quedaren; de sis, cinc continuaren pescant. El sol arribà a la punta del migdia; l’astre rei realitzà la meitat del seu trajecte; així com les seves vides arribaren a la meitat de la seva durada.

De cinc, un caigué a les urpes de la Guerra Civil; de cinc, un s’estavellà al fons de les penyes; tal com s’estavella la bondat humana contra un mur indestructible com és la guerra. De quatre, un es morí a causa de la fam que portà la guerra; de quatre, un es quedà sense peixos per pescar. De tres, un s’exilià durant la guerra, oblidant el seu passat; de tres, un es desvinculà de les tardes de pesca amb els seus companys. De dos, un fou assassinat en els temps de la dictadura; de dos, un fou condemnat per pescar quan estava prohibit fer-ho.

Finalment, en quedà un; de sis en quedà un. Un que sap que, encara que els seus companys de pesca hagin desaparegut, encara sobreviuran en els seus records. Mentre aquest resti, la memòria dels altres també restarà.

De sis un quedarà; un que no pararà de contar, a tothom que se’l vulgui escoltar, com tots els seus companys van deixar d’estar; per passar a un pla d’existència més calmat que la mar després d’una tamborinada.

Aquest no pararà d’explicar que ningú no els avisà que no és fàcil viure; com tampoc no ho és pescar.

Jaume Forés

4t ESO B