Escoles Minguella

5è de Primària

curs 2001/2002

www.seccat.com/xarsec

 

Tornem de l'arxipèlag.... o no...

LA TORNADA A CASA

En Barbut i en Petitet estaven comentant alguna cosa a sobre d'una roca. De sobte, una forta tremontana se'ns en va endur mar endins. En Barbut i en Petitet es van espantar molt,i en Petitet va treure la vareta, ens va apuntar i ens va fer un encanteri. Ens va aturar una forta teranyina i vam caure al mar. Quan ens pensàvem que ens moririem ofegats, uns DOFINS ens van deixar pujar a la seva espatlla. La tremontana cada cop bufava més fins que…
vam veure en Barbut i en petitet que ens venien a ajudar. Vam pujar a la seva canoa i ens van portar a l 'escola.

Gary Trives - Eric Canals

Tornarem o no tornarem?

Un dia en Barbut i en Petitet ens van anunciar que, si voliem, ja podiem tornar a l'escola.Tots estavem molt desorientats, no sabiem si voliem anar a casa o quedar-nos amb el poble de les maduixes.
Uns deien que tornarien, perquè enyoraven les seves famílies i casa seva ; els altres deien que es quedarien perquè a l'illa O Sud s'ho passaven molt bé.
En Petit va dir:
"Siusplau, calleu noies i nois! "
I en Barbut va dir:
"Tenim la solució, feu una fila. Agafeu aquesta andròmina (va dir asenyalant una màquina) serveix per poder viatjar per tot el Món a on vosaltres desitgeu. Així podreu venir aquí sempre que vulgueu.
I ens vem fer una gran abraçada de comiat
Julie ARAGO - Gina CANEDA

Un dia, mentre tots pensavem com tornar al col·legi vam veure una cova amagada al darrera d'un arbre amb una forma molt estranya, i ens vem dirigir cap allà.
Quan vam arribar,a la cova vam veure una porta que posava "tornada al col·legi", tothom estava molt il·lusionat, era espectacular.Vam notar que algú ens tocava l'esquena. Vam córrer directament cap a la porta tots espantats.
Quan vam arribar al final de la cova s'estava ensorrant i no vam tenir temps d'entrar per la porta i de sobte ens vam desmaiar.
Quan ens vam despertar estavem a la classe amb un mapa sota el braç que indicava com tornar a Bongoh.

Sergi Planes - Pol Magín

Un dia de ple estiu anavem a collir fruits al costat del volcà anomenat "SUCARRIMAT".Va caure un coco gegant a terra del volcà. Al cap d'uns dies el volcà va començar a esclatar i amb el foc i la calor ens vam desmaiar.Tota l'illa estava fent "XUP,XUP". I quan ens vam despertar estavem a la classe adormits amb la prova sota els braços.
Quin somni més al·lucinant!!!?
Però que estrany, cadascú tenia una maduixa a la mà!?

Àlex Barbosa - Annabel Botello

Un dia normal i corrent va sortir un remolí a la platja de l'illa, i la va començar a cobrir d'una substància molt viscosa, molts van fugir cap a les coves, mentre que altres van ser absorvits per la substància tant biscosa. Mentre ens anava absorvint, el paisatge s'estava difuminant. De sobte ens vam despertar a classe de Matemàtiques.
Vem anar a Informàtica i vem fer un projecte sobre l'illa O sud .De Bongoh !!!
Bartomeu Martínez - Ferran Martín Sotero

Ja era hora de marxar, en BARBUT passava llista dels que es quedaven i no sé qui es quedava exactament, però en Marc i jo, no. Trobavem a faltar Badalona.
Va començar a haver tempesta i quan vam arribar a la balsa, un llamp s'hi va tirar a sobre i la va cremar; COM TORNAREM !!!!
El que estava més exaltat era en Petitet, que no parava de fer salts movent els braços fins que se li va caure el barret.
En BARBUT intentava posar calma; quan ja estavem més tranquils va fer sonar un xiulet i en menys d'un segon va aparèixer un dirigible que ens va portar ben calentons cap a Badalona mentre miravem per ultima vegada l' illa O sud.

Cristina Costa i Marc Cots.
Un dia que estavem a Bongoh s'ens va escapar la pilota al mar, jo vaig anar a buscar-la. Junt a la pilota hi havia una bandera de pirata amb un pal.
Vem començar a cavar tots una mica espantats ,quan vam acabar de cavar, vem desenterrar un vaixell!!!!!!!!!!!. Impressionats vam entrar . Adins hi havia el Barbut i el Petitet, ens van arreglar el vaixell i més tard ens van dir que només hi podien pujar 24 persones ,s'havien de quedar dos nens a la illa, així que vam engegar al vaixell i vam tirar al Barbut i al Petitet al mar i així es van quedar 2 persones a l'illa , i els 24 nens ens vam anar amb la barca cap a Badalona. En ser allà el professor ens va començar a fer classe i vem fer com si res hagués passat.
Ferran Puigdevall i Meritxell Arrébola
I SI ENS QUEDEM?
Estavem a l'escola, fent classe de matemàtiques.
La senyoreta Maduixeta, explicava la lliçó, i, de sobte:
-rrrrriiiiiiiiinnnnggggg!!!!va sonar el telèfon.
La senyoreta el va agafar.
-Si, diqui.
-Hola, som en Barbut i en Petitet, els que vam portar els nens de la seva classe.
-Què voleu?
-Doncs li voliem dir als nens, que hem complert la missió que els nens ens van demanar que féssim.
-Però això no és assumpte meu, va dir la senyoreta no gaire convençuda.
-Però si que és assumpte seu transmete-ho als nens.
-I, què els hi haig de dir?
-Tu ,els hi dius que ja hem complert el que ens van demanar,"suposo que ja ens entendran"
La senyoreta els hi va dir, i els nens es van alegrar molt en saber la notícia, que era la següent: que els seus pares, arribéssin a l'illa tal com hi van arribar ells, amb la balsa.
A la nit,els nens esperaven impacients l'arribada dels seus estimats pares.

Jordi Balcells - Maria Bonjorn
Tot va començar quan estavem a la zona d' hivern, jugant a boles de neu i, tot d'una, en Kim, li va tirar una bola a la Gina. Aleshores, la Gina, va trobar un xiulet daurat dins de la bola.
- Eh, mireu això! És un xiulet!
- Va, bufa'l - va dir en Bartomeu- segur que és màgic!
La Gina el va bufar i, va aparèixer un tornado que els va xuclar i, sorpresos, van veure que en BARBUT i en PETITET també hi heren.
- Ja és hora de tornar a casa - van exclamar, i van repartir un xiulet a tothom - Sempre que volgueu tornar a l'illa, xiuleu i us vindrem a buscar.
-Vaig a recollir les proves- va dir el professor. Estavem a la classe de "mates".

Ferran Martí - Berta Casas

 La tornada a l'escola?


Estavem a la zona de la costa banyant-nos i pescant peixos per dinar i vendren. De sobte una barca va aparèixer del no res. Hi havia una senyora que s'assemblava a la mare de la Berta, però uns quants nens vam notar una cosa rara en aquella senyora. Després ens va dir:
-Veniu amb mi, us salvareu!
-Jo em quedo aquí!!!-vaig dir jo.
Aquells nens que notavem vibracions rares en aquella dona ens voliem quedar.
-Sou burros,no voleu tornar a casa amb la Mireia!!!-va dir en Pol que no havia notat res.
-Ens en anem !- va dir la Mireia.
Allà ens vam quedar: jo, la Julie, les Cristines, en Ferran Martí i Puigdevall, la Annabel, l'Eric i pocs més.
-No era la seva mare!!!-va dir la Julie.
-Ja, els hem de salvar!-va dir l'Eric.
Vam anar a salvar-los amb una barca, vam veure una cova en el mar, i vam sentir uns crits. Ens vam disfressar uns quants de dracs. Els vam espantar i ens vam tornar a casa. Però abans ens van regalar una maduixa de cristall. La vem tocar i estavem al passeig maritim.

Alejandra.R i Cristina.F
La tornada a casa

Un dia estabem prenent el sol i, de sobte vam sentir com un terratrèmol que venia de dins la terra.Ens vam espantar per haver sentit el terratrèmol tan de sobte, ens vam adonar que s'havia produit per un gran volcà.Del volcà en sortia un fum tenebrós que ens feia tossir a tots.Al cap d'una bona estona ens vam adonar que de dins el volcà només en sortia fum, res més.Ho vam trobar molt estrany, i vam decidir anar a explorar-lo.Quan erem a la part més baixa del volcà vam veure que era molt alt .El vam escalar amb moltes dificultats, però al final ho vam aconseguir.Un cop erem a dalt, l'impuls del vent ens va fer caure dins del volcà,el volcà era molt fons, i queiem a tota velocitat.Al Barbut se li va aixecar el vestit i tots vem riure perquè tenia els calçotets de cors.El Barbut ens va dir que paréssim de riure perquè a sota nostre hi havia el forat màgic de la llegenda de la que ens parlava tant el Petitet.Aquell forat et portava al lloc que tu li deies.Tots sense pensar-ho vam dir a la vegada ,a l'ESCOLA!!.En dos segons ja erem a l'escola, asseguts a les cadires de la classe amb les proves de mates fetes i amb un deu, també vem veure el professor amb les ulleres noves i lluents.Vam veure al sostre el Petitet i el Barbut que ens feien l'ullet,i de cop s'en van anar.

Cris.V. i Kim

 La tornada a casa

Eren les cinc de la matinada, els habitants de l' illa vem sentir un soroll molt fort. L' illa era una O,però no estava foradada, i ja era hora. L' illa s'havia foradat,aquell soroll tan intens era un tros d' illa, havia anat a parar al mar.Tots vem anar a investigar , una onada gegant ens va empènyer cap el forat,i cinc minuts després encara amb la prova al davant. D'això no ens lliurem.


Xavier Ferrarons

LA TORNADA A CASA

Un dia a l'illa o sud va passar una cosa terrible que ningú no se l'esperava.
Llavors ens va fer que ens anéssim perquè va passar allò tant terrible,era com un terratrèmol ,una cosa esgarrifosa.
Era una dona espantosa que semblava una bruixa i els seus cabells horripilans i la seva escombra en forma de rat-penat.
Va deixar un full vell i va dir:………."ME LAS , PIRO VAMPIRO".
En el paper posava :si no marxeu haureu de conviure amb els pròxims habitants de la illa O sud.
Vam decidir anar a buscar a el BARBUT .
Quan va arribar li vam preguntar ,que si ens portava en e seu cotxe cap a casa. Ens va dir que cap a casa no però a l'escola si ens portaria al pati de l'escola, perquè els nostres companys estaven jugant a bàsquet.
Els vam cridar i els hi vam dir que si no ens en anàvem ens quedariem amb els habitants pròxims.
Vam decidir tornar perquè no voliem quedar-nos amb els pròxims habitants.
Quant ja erem al pati de l'escola vam començar a jugar i vam explicar les nostres aventures a tothom.

BORJA i PILAR.

La tornada a casa

Després de totes les nostres aventures. Vam anar a veure al Barbut i el Petitet i li vam dir :
- Estem cansats i volem tornar a casa però no sabem com, tu ho saps ?
- Sí que ho se, veniu us ensenyaré i acompanyaré fins a la escola.
Tota la classe va seguir en Barbut i en Petitet. Quan vam arribar a la costa ells dos es van girar cap a nosaltres i es van treure una cosa molt rara que treia una mena de laser i abans que un estel pogués atravessar el cel, ja erem tan petits com les formigues.
Vam tornar a agafar la barca de quan vam arribar. No sabem si el viatge va ser llarg o curt, perquè quan el primer nen va trepitjar la barca, va caure en rodó, s' havia quedat dormit,i així successivament.
Quan vam arribar i ens vam despertar, ens van tornar a tirar el laser. No vam caminar gaire perquè ens havien deixat davant de l' escola. Van arribar a la classe i….oh !! era com si el temps s' hagués congelat continuavem en plena prova de mates !!

Nom : Cristina i Núria
Curs : 5è A
LA TORNADA


Ens haviem menjat quasi tota l´illa : nata, llet, sucre… L´illa va quedar com un formatge de forats , (mossegades nostres.) També ens haviem menjat algunes maduixes amb nata;i ara us preguntareu:i per què no menjavem cocos ,pinyes, o altres fruits d´allà? I nosaltres us contestarem:perquè ens agraden més els dolços que les fruites;som nens!!!!
El cas és que els maduixots es van despertar i van veure la seva illa destroçada;un d'ells va cridar:prepareu la màquina de convertir nens en nata!I nosaltres,a per ells!!!!!!
Vam començar a còrrer com bojos per l' illa,ja que ningú volia que el convertíssin en nata.
Els que corrien més estaven fora de perill, però d' altres,poc deportistes,es van quedar enrrere,fins el punt que ens van perdre de vista. Però al cap d' un moment,ens vam caure tots, sense exepció,per un forat d' una clariana ,i no vam veurr res més.
Quan ens vam despertar, tothom es queixava de mal de cap i al cap d' uns segons vam veure on estavem: a la classe ,quin avorriment, haurem d' estudiar un altre cop!!!
I vam començar la classe amb l' esperança de que al proper cop no ens vindrien a buscar en BARBUT i en PETITET ,sinó que ens vindrien a buscar uns mussols
amb una carta lligada a la pota dient que ens acceptaven per entrar a HOGWARTS.

Alba i Andrea.

La tornada a casa


A l'illa O sud, hi vam passar uns dies. Ens allotjàvem a l'hotel de La Maduixera. Tothom ens tractava molt bé. L'alcalde i unes quantes maduixes ens guiaven cada dia a una part de l'illa. Un dia, vam anar al nord a esquiar, l'altre, al sud, i fins i tot vam anar en un dels illots.
Però alguns es van començar a enyorar. A més, els nostres pares devien estar molt preocupats. Així que vam enviar un e-mail a BARBUTiPETITET@ bongoh.com,l'adreça d'en BARBUT i en PETITET, per demanar-los si podíem tornar. Ells van venir al cap de dues hores, però un nen va dir:
-I si volem tornar a l'illa, com ens ho farem ?
Llavors tots ens vam començar a preocupar. No podríem tornar mai més!!. Li vam explicar a en PETITET el problema, i ell li va explicar a en BARBUT. Es van posar a pensar. Van trigar mitja hora, perquè, de sobte, a en BARBUT se li va il·luminar la cara. Li va dir alguna cosa a cau d'orella a en PETITET, i ell es va posar a riure molt fort. Ens van portar a l'illot del volcà, i allà, en una cova formada per les antigues erupcions, I, qui vam trobar? En Rodaminah !!!!! Ell ens va mirar a tots amb un llargavistes d'ambre i va veure qui era la persona més responsable. Va resultar ser una nena, i li va donar un líquid. Tots en vam beure, i en Rodaminah ens va dir:
- Us queda suficient pòcima per tornar una vegada. Quan torneu, em veniu a veure i us en donaré més.
De cop i volta, ens va vanir un mal de cap horrorós a tots, ens vam desmaiar, i, cadascú es va trobar al llit de casa seva estirat.Tots vam pensar: Farem tard a l'escola !!!! Però……. era diumenge!!!!!

Ferran Casolivé
Adrià Oliver
5è A

 

ENS QUEDEM A L'ILLA O SUD


El dia que marxàvem de l'illa O sud uns quants nens ens vam escapolir cap al llac i ens hi vam amagar al darrera d'uns arbusts. La cosa era: no voliem marxar.
En PETITET ens estava buscant per tota l'illa per marxar amb un altre dels trucs dels seus trucs,llavors ens van passar per davant i ell no ens veia i li va caure una mica de poció per fer petit que ens va caure sobre nosaltres i ens vam quedar molt petits , ja no calia que ens camuflessim entre els arbustos perquè ja havia marxat cap a l'escola amb la seva petita barca de fusta , els nens que no volien marxar van tenir guerra amb les mateixes maduixes perquè volien que marxessim .
Les molestavem!!! Per això els pocs que ens vam quedar,vam haver de marxar al cap d'un any d'estar amagats entre els caus dels animals de l'illa O SUD.

JOSEP Mª REIS
PAU DURAN